Vaig començar la meva carrera com a infermera amb només 22 anys, plena d’il·lusió i ganes d’ajudar les persones malaltes. No obstant això, de seguida vaig adonar-me que els meus coneixements no eren suficients per alleujar el malestar de les persones amb malalties cròniques. Em vaig adonar que, tot i la dedicació, sovint no aconseguia millorar prou la qualitat de vida dels pacients.

Amb aquesta inquietud i amb la convicció que la persona és un TOT, vaig continuar la meva formació: vaig cursar postgraus, màsters i altres especialitzacions. Però encara faltava una peça clau per pal·liar de debò el patiment dels meus pacients. 

Aquesta cerca incessant probablement ve d’haver viscut de prop el dolor de persones molt estimades per a mi. Quan em van diagnosticar una malaltia autoimmune, vaig decidir especialitzar-me en PNIE (psiconeuroimmunoendocrinologia). La PNIE tracta la salut de manera integrativa, tenint en compte les esferes psicològica, neurològica, endocrina i immunològica de cada persona, i busca l’origen de qualsevol patologia. Aquí vaig trobar la manera d’ajudar de veritat: no es tracta de “donar una pastilla” per tapar el símptoma, sinó de buscar-ne la causa, l’origen profund, i d’aquesta manera poder abordar-lo i solucionar-lo. 

És cert que, gràcies als avenços de la medicina i la tecnologia, l’esperança de vida ha augmentat considerablement. Tanmateix, encara manquen recursos destinats a promocionar la SALUT, és a dir, a educar la població per evitar la malaltia.